No recordaràs els somnis. Entre la nit i els llençols construir amb coixins muntanyes, en l’espai del cos que no hi és. Absències. Sentir-les. En el despertar, lleganyes, fils trencats que parlen de narracions, anàlisis, que estàs oblidant. Els llibres que tens encallats a mig llegir, les pagines que no passes. I les pagines que t’enlluernen en la bellesa, quasi pagines liquides, aigua que pots veure.

Dietari de dies i de soledat. Sol. Solitaris a terminis. Sents les veus. Sents la pluja quan escrius, entre la calor i els dies sense pluja. Recordar els somnis. Saber el teu desig. Sense oblit.
Impacte en el rostre, xoc brutal que és desfà en una lleu carícia. Entre les línies del somni. El cos en somnis construeix contorns del cossos absents. Dins el somni, parles amb ella. I si ella no és ella, llavors, tu, jo, qui ets en realitat?

Potser un títol, narratives, desig, realitat, somnis.

Un rere l’altra. Una fila interminable de dies, o d'oblits. Engrunes del passat, petits fums de cigarretes. En els teus dits l'olor del tabac, el color de besos perduts.
En les parets, premonicions escrites, les formules del demà. O potser només llistes per anar a comprar: menjar, detergents, vi, quaderns quadriculats.

Un rere l’altra. I el darrer, absent. Única possibilitat de sobreviure.