..

Has trobat el camí a casa. Però la casa és runes, i pedres en l'herba i la fusta podrida, antigues finestres que es confonen amb parets enderrocades, portes on mai existiren. Fang, i antics mobles que són només terra acolorida. Qui habitava ja no habita sinó en el teu record.

Universos paral·lels. Línies difoses entre el dibuix de les ombres del brancatge dels arbres. El bosc es tanca. Impenetrable. I els camins desapareixen.

No tornara ningú. Ni del silenci blanc de la boira. Ni de la tempesta en els cims i de l'amor i dels llamps entre els cossos. Tot és només en tu, i l'angoixa de oblidar-ho, de perd-ho.

..

..

El bosc i la font i la casa en runes. El temps. I el mateix bosc, la font perduda i seca, pedres només en el lloc dels antics murs.

Mes abans, imagines finestres i persianes i el sol entrant entre les escletxes. I aquell aire net i que es mou en les fulles i els papers.

El somni s'encercla i creix en una espiral semblant a una musica que repeteix acords i avarca espais on no has arribat, encara. Penetrar en la llum de la infància, una atmosfera de boira entre els dits. El record es rememora fins entrar en la realitat d'ara.

Apunts, textos que llegeixes, paraules que et salten vives fins dins teu. Focs reals entre l'era i els camps.

.

Cada frase un mur, una pared construïda de paraules que desconeixes, un significat obvi i per a tu ocult. Només pots tornar en somnis a la casa de la teva infància. I dins les espirals del somni, l'atmosfera essencial d'un record real. Els vernís d'un moble, l'amplitud dels calaixos del bufet, el tacte de la tela d'una butaca. Estas en un cinema que ja no existeix, una pel·lícula en blanc i negre que mai vas veure, no ets sol, entre les cadires buides hi ha altre gent, i no dins el teu somni, en la música.

Engrunes de pa en els camins del bosc nocturn. Bardisses. L'herba seca en els peus nus. Llegeixes poemes fins trobar la serie de paraules que desencadenen la frase, el tret que es dispara contra les habitacions tancades. La nit en el carrer, o en els camps profunds i erms.

La gent que va pel carrer porta ganivets amagats, però en el bosc intueixes presencies més amenaçadores. Els contes infantils i la pèrdua del record entre la boira. Alenada de por i una angoixa d'escales fosques. Tremola en tu alguna cosa que vol sortir, alguna cosa que presenteixes i no veus. Dins, fora. A prop, lluny. Complements circumstancials. L'essència inversa.

.