Has trobat el camí a casa. Però la casa és runes, i pedres en l'herba i la fusta podrida, antigues finestres que es confonen amb parets enderrocades, portes on mai existiren. Fang, i antics mobles que són només terra acolorida. Qui habitava ja no habita sinó en el teu record.

Universos paral·lels. Línies difoses entre el dibuix de les ombres del brancatge dels arbres. El bosc es tanca. Impenetrable. I els camins desapareixen.

No tornara ningú. Ni del silenci blanc de la boira. Ni de la tempesta en els cims i de l'amor i dels llamps entre els cossos. Tot és només en tu, i l'angoixa de oblidar-ho, de perd-ho.