Els dies i el vent en els carrers i l’oblit. Alguna cosa en la música, mes enllà de la mort i els jocs de somnambulisme. Interlínies, a prop de la nit i la soledat, l’amor. Un cavall al galop, en les planures de la tristesa, dins el teu pit.

No queda de mi només una petita espurna. Sóc brases de focs antics, també, i tempesta i gel i ràbia i tendresa de mesures. I terres ermes on revincla a batzegades la vida d’altres. Un rere l’altre. L’obsessiva repetició d’actes, espirals, fugues. No veig la teva mirada, no et veig.