2012 12 29

La pluja en la pell, en el rostre, dins el teu cos, en el fang de la terra on trepitges. Ulls en la pluja, veig nomes reflexes en els vidres, l’ intensitat del gris, llums calidoscòpiques, i el dibuix a fragments d’un dolor.

Dins el teus ulls, el temps profund de tota una vida, la teva. I la meva gira en ells. A trossos, a paraules trencades per el plor, i també per el desig. Frases multiplicant-se en les estacions de trens d’un groc brut, en els camins perduts de fonts que han tornat a la terra.

Vindràs de nit i jo t’esperaré, encara xop, tremolant entre les pàgines dels llibres i els recs d’antics anhels. Qui ha mort i viu en tu, fins que ja sigui nomes un record dins altres records, i la grandesa de memòries perdudes i la vida sota la pluja obrint espais infinits on t’endinses.