És l'inici inesperat d'un dolor, un matí de sol de primavera que explota dins teu. És algú a prop teu, insospitat, que fa tremolar el teu aire, que fa créixer l'herba en les parets de la teva illa dels mars àrtics. És la por, una por a ser ocell al vent, a sentir de nou els focs darrera les muntanyes i córrer fins la carena. És alguna cosa que et guanya, que esbotza els quadrats delimitats d'un mon tancat, un rec d'aigua entre pedres de sal.