Pedres de sal, i de sol. Murs de deserts que s'alcen més amunt que els núvols més alts.

Mars infinits. Onatges incandescents que vibren en les pupil·les de la ceguesa, i en l'esperança trencada. L'ansietat corroeix el vol dels ocells. I una angoixa inexplicable és darrera de cada porta que tanques. Mars infinits, vaixells perduts, naufragis sense coordenades, una soledat d'horitzons gèlids i vents àrtics.

En la teva casa. La pluja en els vidres de les finestres, un ressò de rius ocults. Faltes ortogràfiques, acòlits en ceremonies de religions paralitzants. La mort al rostre desert.