2012 12 13

El vol d'ocells a la finestra i sota el terra, el mar i els ports de destins desconeguts. Tremola en tu tot aquell mon que seria possible però que ara només és irrealitat de reflexes entre vidres. Columnes d'aigua sostenen els murs de les torres mes altes. I l'escrit es un passadís per el que fugen lectors dels apocalipsis revelats i quotidians.

Frase rere o sobre frase. Les paraules s'amunteguen o s'embussen en canals suïcides. I la son insospitada, derrota l'ansietat.

El signe del teu nom és dilueix quan ja dormo.