2012 12 14

un mur de signes indesxifrables, i al mig, una frase, la finestra antiga dels núvols ferits i les tempestes ran de mar

m'apropo a tu, sento els records al meu voltant, una boira elèctrica. Els teus records seran, més enllà de mi.

es cert el teu nom, i el teu rostre, són certs els llargs corredors i les portes del final obrint-se als patis i a la pluja i a la llum que vibra, encara aquí, trencada

en les puntes del dits dels cecs estan inscrites les raons ocultes del perquè de cada paraula, i en el teu parpelleig la immobilitat momentània d'ara