En el carrer gires, en un moviment de dansa quasi perfecta. L'eix canviant de planetes que han perdut la seva orbita, que recorren els espais quasi infinits entre la soledat i la foscor. En el teu cos palpita l'ordre de les coses, i el caos del desig. Mars congelats fins a milers de metres de profunditat, pedres de terres desèrtiques explotant de fred. Portes que es tanquen i portes que ja mai tancaran, parets derruïdes. Mirades. I et miro.