En la pluja, aigua en el teu cos, en el meus llavis regalima. Espurnes de focs líquids, mal que et devora i et mata. El rostre en el temps, la vellesa dibuixa rostres. En les andanes d'estacions, les hores convertides en dècades, en moments, en renuncies oblidades.

En la pluja, en cada gota que cau dins la boca. Desert i el camí puja fins la carena, i d'allà segueix pujant fins les muntanyes que no veus darrera la boira i els núvols.

Hi ha una casa, una cabanya, un refugi, prop del cim.