Tornes cartes i les bústies son plenes i queden al terra i a l'oblit de xarxes ocultes. El que no va arribar a ser, i la gent que ha mort ja i recordes i oblidaràs i ningú coneixerà ni sabrà. Pàgines que son fulls trencats, pantalles que no arribaran a imprimir-se. Túnels, d'informació falsa, i una música sincopada.

Segueixes la línia de l'horitzó en les fotografies interiors. Dins els missatges, s'encadenes imatges que no arribes a veure. Un dolor de frases repetides i inútils, de portes que obres quan ja ningú por sortir. La mort es aigua, una inundació que puja de nivell per escales clausurades.

Ets dins la casa, hi ha llum a les finestres.