Si deixo de sentir la teva veu, la foscor em guanya, creixen boscos nocturns entre les paraules que ja no dius, i entre els meus passos sento les altres vides irreals desfent els camins i els somnis.

Si desperto i caic en una nit que no conec, de murs d'esglésies, i al mig, el mar en runes, flames en el cels, soledat d'horitzons. Diluïdes flors en l'aire corrupte.

Si veus qui ve i no obriràs la porta, i a ningú diràs que m'has deixat tancat a l'altra casa.