2012 11 15

Els breus moviments de llum entre els hores, quasi sense rastre, oblidats des d'abans d'ocórrer. Passatges que a estones no vols veure, i que en altres estones busques una veritat que perds entre els dits. Frases que de cop construeixes, contrasenyes d'alguna lloc a on no has arribat, encara, o no arribaràs.

L'alerta es confon amb la por. L'angoixa és un despertar en un tren en marxa, en el llit. No saps on et porta, ni on podràs baixar. Andanes per on arribava el pare. Anys, ja tu pare.

Les portes comuniquen corredors en aquest paper on es barregen els temps i les persones i les vides de tu. Escletxes, fissures. Les lectures de la teva adolescència tenen ara la veritat de la que dubtaves. Un camí entre els camps per arribar a la mateixa casa,

No tanquis els porticons de nit