2012 11 20

La mateixa casa on acaba el text i comença la irrealitat, l'imatge duplicada en la mateixa fotografia de diferents temps, la remor que puja per les hores de la nit i s'enfonsa al matí en el teu pit, en un dolor breu i profund, una angoixa que sorgeix i es manté, més que por, més que ansia.

De que parlen els expedients que formen murs darrera teu? I els memoràndums ignots en els corredors inundats. Els arxius són clausurats, incendis sense termini, foc lent, inapel·lable.