2012 11 23

Només una frase, entre milers de pàgines, una combinació exacte de 92 lletres. Un ordre exacte, variacions, fins ser il·legible.

Vols d'ocells en les finestres. Les paraules no arriben al paper, els ocells cauen al carrer, morts. Les lletres permuten, una línia freda, res arribarà a tu, un alè mínim entre tonelades d'aire. La reverberació d'un plor somort, un dolor de llàgrimes, de desesperança en el pit, de tristesa de mars infinits.

Repeticions, en el silenci. Repetits silencis. Soroll. El record de la teva veu és soroll, i silenci, i una llarga pausa per on entra alguna cosa semblant a perdre't, a cossos irrecuperables enfonsant-se en oceans de tardes grises en la tempesta.

Obrir, tancar portes. Corredors. Ets dins? Fora? I la presència que t'aterroritze des de petit? Dins? Fora? I el desig? Dins? Portes. Tancar.