El vent en els corredors de la casa. La pluja, aigua gèlida, cau per les parets. La música és una oració, un fragment de paraules entre el sostre i la impietat.

Una immersió en un record de pantalles grises i focs llunyans. Levites en un espai que recrees entre absències de no-res. La facilitat de dir aquest signe que es dibuixa entre nosaltres.

Períodes d'adaptació. Ressorgeix el monstre. I entre la nit, la por és un camí marcat amb espelmes verdes. Les portes trontollen i queden travades entre paràgrafs. La teva ma es fa fonedissa quan m'acosto. I sóc sol en edificis infinits que no comprenc.

Com dir-te l'angoixa que em traspassa i perdo, i resto quasi il·lès. El cor batega, a profunditat, en els soterranis.