L’ansietat és una onada d’aire irrespirable, un ofec de conductes, una obstrucció. La inutilitat del gest, mort el impuls, la dansa acaba en un moviment repetitiu, estereotipat, un tic obsessiu. Més enllà d’errors ortogràfics.

La inquietud fins el dolor en el cos. Les hores permuten i els rellotges creen temps espirals dels que no podràs sortir. Les senyals de sortida son símptomes sense esperança, muts.

Superfícies d’aigües fosques, tremola el futur enmig de mirades sense destí. Els llums del rètols son encesos, i van explotant en una nit tancada.