Salto els murs i els edificis ja no existeixen. Rastrejo la teva presència en habitacions entre la runa, en llits trencats on diferents amants han anul·lat la teva olor. El cossos morts fan torres de carn en flames en les antigues places, un cremar sense fi, inesgotable. Ningú, ombres, grises, el vol d'insectes, de lletres errònies, de frases, cavalls ferits en les pàgines i els armaris.

La por és dins la mirada. Resseguir línies en una al·lucinació de planells i ciutats desfent-se. Desapareix la llum en el capvespre, i el teu record és gel dins el meu pit.