El camí no arriba enlloc. Tu sí, enllà de la remor del mar en els carrers de nit. De les parets emblanquinades, de les finestres i balcons oberts. Tremoles allà, límits difosos de lo que ets, i d'altres eren dins teu. Els colors a la pell, i dins els ulls el rostre de la teva vida.

Pronoms possessius. Possessions en la foscor. Diners o cossos. L'abandonament, i imatges trencades, la llum entrant fins cegar les fotografies. Un gos corre pels camps i en els carrers, adolescents creixen en la soledat. Juntes les mans. Una por enganxosa i portes baten l'aire que quedarà clos i irrespirable. En els prestatges, bitllets, monedes, incomptables. En els habitacions, nuesa i buidor.