El camí que s'endinsa en el bosc, després de la pluja. Petjades en el fang, i en l'herba, rastres estranys. Rètols d'antigues llibreries, paraules i llums. Entre els fulls, les fulles, i la soledat de caure el capvespre en una saturació d'humitat, de línies sense fi, signes. Les notes senzilles d'un piano, quasi una repetició constant. Salms, oratoris, res arriba a creuar la teva mirada, però la teu veu delimita el ritme de creixement dels arbres, la profunditat del riu en la vall, el dibuix dels brancatges en el vent. Vine, un gest, t'espera. El camí no arriba enlloc, enllà. Tu sí.