Les mans dins l'aigua negra del cubell. I el cubell dins el pou. Cucs, larves, insectes morts, insectes vius que et piquen la pell. T'inoculen ferments maleits. Una visió segada de tu mateix. L'impossibilitat d'arribar a ningú. És el teu alè aquesta aigua negra que puja i ofega els teus murs de saliva bruta.

En la més alta torre. I des d'allà, des del centre del conte infantil crides els teus anys i el temps i la voluntat de trencar els cercles laberíntics que has construït en més d'una i dues vides. Darrera teu, trinxeres, escomeses penetrant en la mort, sang inútil i l'espera de tantes nits en urgències que no eren.

Canvies de joc, la musculatura es resenteix d'esforços en l'aire del moviments i les desfetes. Buidat d'esperança perquè ara ets a prop, molt a prop. Et presenteixo.