El temps i les hores. Llençols al vent i al cel blau, i al sol. El moviment de les ombres en l'espai reduït d'un sospir. Calidoscopis de imatges i de vides diverses i simultànies. Creuaments d'autopistes i línies ferroviàries, el pont que acosta per un instant, i després la velocitat que separa potser definitivament a la gent que potser mai es tornarà a aproximar.

Estaves sol i has sortit als corredors de tarda. Ningú, però darrera de totes les portes tancades presenteixes altres vides. O una simulació de tot, i llavors la por. El vent segueix, les fulles de les plantes es mouen, d'una forma nerviosa, d'electricitats que no aconsegueixen la llum.

Tornes als llençols, la teva ma comprova si ja són secs i un nen et mira i construeix el primer reducte de temps. La hora circular és una ona que s'expandeix en la superfície de la pell.

Cap paraula amable.