Esperes, segueixes la música, el camí dins el bosc. Alguna cosa fràgil i tendre i fugaç. El moviment de l'aire per les ales d'un petit ocell, el gest detingut i expectant, la mirada d'una petita nena, la joia de veure-la.

Esperes, escoltes les paraules quasi imperceptibles que t'arriben des de fora. Els murs són portes si tu ets a prop, els deserts aigua i esperança.

T'espero a tu. Ja fa temps que te'n vas anar o et vaig perdre. Els diaris ja no són els mateixos i han pintat d'altre color els corredors. Esperes, espero. Diferents instàncies. L'olor d'un cos que estima, entre l'herba i els arbres, darrera les parets on ets pres.