20121008

Les altes parets, murs que no pots saltar, cercles tancats, presons on no hi ha possibilitat de transcendir, de ser un altre. Els miralls son parets, murs de vidre i finestres errades. Ampolles d’alcohol, i tu dins, immobilitat líquida.

En els paràgrafs travesses llocs on no has estat. Mai. I entre les línies de la cançó que sents. Sempre la música. Hi ha alguna cosa, de cop i volta, un cos que apareix i un somriure. Que estranys els quadres que pintes, la immersió en atmosferes contradictòries i breus. Sense valoració, t’esperen a les fabriques remodelades, cors d’obrers que canten el no existim.