El color gris en l’aigua, i en els ulls l’horitzó. Difosa línia on el mar tremola, entre el capvespre i la tempesta. M’allunyo, en somnis, de la sorra i de la casa, de les capses màgiques que eren els llibres, de la meva infància, de mi, i moro entre els silencis d’habitacions inundades, entre la remor d’un bosc detingut en un passat de camins líquids.

Flors exponencials i el lleu rastre del teus dits en el cos. Passos al pis de dalt, una lenta dansa, un fregar de roba, d’espuma, d’aire dens. Situacions de lloc, i res. Mes endins.

És un malson, i dins el somni, no ho sap ningú, i ningú m’ho diu. Somnis recurrents i plurals. Ells tenen realitat fora de mi. Neden dins l’aigua a illes, en un gris fet d’esforç més enllà de tota força. Captius d’una voluntat encegadora. Ells i l’aigua grisa.