Obres les portes, córrer bosc endins. La voluntat de la mirada, d’arribar als arbres ocults. Sense motxilla, ni planells, nu, i en la pell l’ombra tatuada de les carícies perdudes. L’aigua en recs secs, en la teva pell, llisca. Respirar el camí que descobreixes, la vida que provoques en altres, que mor per moments en tu. Hostatge de les hores. Saps que la teva llibertat és molt a prop. En la muntanya, la nit, la lluna, potser tu.

Diguem el teu nom. Molt a prop meu. Deixem sentir el teu alè en els llavis. T’espero i t’escolto. El traç del signe en els murs. I tu.