L’angustia latent, una febre de minúscules membranes amagades entre la pell i el desig. L’horror de vaixell sol en la immensitat gelada i fosca d’un mar on ressonen les veus mortes i els riures finits de la gent i la felicitat. En els carrers, els arbres s’enfonsen sota el pes d’una tarda sense esperança. I en la immobilitat on es detenen les coses i la teva vida, no tens ara paraules.