Dins el somni negues el record futur del somni. Cap testimoni dels carrers que travesses de nit, de l’aire obscur que les faroles només delimiten. De qui ets tu llavors. En els aparadors tancats no hi ha miralls. I els que hi ha a les parets de les escales que puges, els trenques a cops de paraules i frases sincopades. La porta oberta del pis, el passadís en la foscor, i al final, l’habitació oberta, la llum groguenca, dèbil. No entres. Encara no.

(Tornar a passar per aquells carrers, de nit, i llavors. Cremen encara dins teu les parets de les cases blanques i la llum groguenca. De soledats, de fum de focs gèlids, núvols, les mans buides, els llavis enfebrats i el cos abraçant a cossos d’aire, de desig en una realitat de la repetició de la música, dins la possibilitat de recuperar una passat fos.

20121010)