Parcs infantils sota la pluja, de nit. Carrers solitaris, bars quasi buits amb partits de futbol detinguts a les televisions. Les parets humides, el terra rellisca, brillant, reflexa de llums. Portes de vidre moll. Imatges distorsionades. Els rostre de la soledat, línies equivoques, però hi ha coincidències. La derrota es una carretera, una ruta lliure. Els fars i l’aigua. Arriba a la ciutat quan es massa tard, i el son guanya al paper. Un dormir de pedres de riu. Un gest, ningú escriu el nom.