La direcció inexacte, el tret errat, la línia difosa que gira, les caravanes perdent-se en el desert. I el temps, esborrant tot rastre.

Inesperat paisatge, entre la fascinació. I la mort entre valls cegues. En algun moment, les columnes de fum, i després batalles sense ànsia.

Adoradors de les paraules. Construir frases enigmàtiques, profecies de mons que no existiran, visionaris i la mentida nua. Profetes i l’èxode i els naufragi en tempestes de països sense pluja.

Que difícil aixecar-se, construir missatges intel·ligibles, entre la son i l’oblit i les hores. Recuperar-te del tremolor i la buidor. Abocar-te al teu principi. Només un silenci segueix el rastre de la teva veu, entre carrers que ja no existeixen. Precipicis.