Escriba de cerimònies banals i de silencis. La tarda acaba entre núvols sense color, i el lent cansament de hores i dies. Espero, entre columnes de deures i el somriure d’adolescents sortits de l’escola, altres hores. Això que visc és imatge, reflexa d'ombres en les façanes, i cossos reals en carrera, el batec de les venes i les línies d’escrits en l’aire pres. I la vida, no la defineixo, em traspassa i em volteja, i m’ofega i m’allibera. Grandiloqüències supèrflues, hi ha un petit rec, i la font a la que no arribes. El carrer per on ja ningú passa, i la gent que ja no hi és per passar-hi.

Escoltar la cançó que tens com a so de trucada. El moviment, quasi imperceptible, dins el pit que et demana agafar el telèfon. Saber qui és qui et truca en aquesta tarda. Dins el teu respirar s’amaga l’angoixa de les veus que escoltes.

El petit reducte on habita i parla el teu amor, i que quasi no escoltes.