En
un primer nivell hi havia la claror del dia, el mar i les ones, el
vent, el matí, la tarda, els colors blau, groc, verd, blanc. I també
la foscor.
En
un altre nivell hi havia la llum, els camps magnètics, la por, el
dolor de carrers oblidats. I, estranyament, els capvespres.
En
el darrer nivell hi havia la mirada, el riu i el desig, les
habitacions buides de nit, la por i el riure, l'obscuritat.
Però
eren intercanviables entre els nivells. I no quedava res sinó
esperar-te.
