Tres, cinquanta, setze. Una onada, el moviment de les fulles de l'arbre en el vent, el tecleig dels dits en el piano. Xifres. El pes del temps, la resta implacable de vida. Les habitacions, i la soledat, la dansa dels cossos en la desesperació. El mur final, cementiris d'alta muntanya, abandonats al costat d'esglésies derruïdes. Dos. Repeticions. L'ofec i la pluja suau, els carrers a mitjanit. Cinc. Les paraules s'aturen. Escales tancades. Algú surt al corredor amb un llum a la ma. El sol té erupcions de màxima intensitat. Trenta-dos. Observes el rostre de la gent, i en la mirada hi ha el teu reflex, i una numeració desconeguda.