Numeracions desconegudes, estranys errors informàtics, i en la pantalla, res. Llistats de paraules, un mur, un catàleg contra la por. Signes algebraics, un riu i un altre, fins el símbol. Tancar la porta, el lent caminar fins tornar a l'habitació. Una atmosfera de bombetes esgrogueïdes, apagades, d'una llum parpellejant, d'un temps passat a punt de trencar-se. Seus, una cadira al mig del corredor. Ningú t'espera, a ningú esperes. Demà tampoc, d'aquí quinze dies tampoc, ni el mes que ve, ni el proper any. Si morts, si morissis, quedaries immòbil, inesperat tòtem solitari. Petrificat en les hores, amb un codi alfanumèric inscrit a la pell.