Resseguir amb els dits la rugositat dels signes a les parets de la cel·la on consumeixes el dies. Angoixa. Permutacions embogides de números i unes poques paraules. Dins aquesta aigua tèrbola i fosca.

I damunt la mar el vol d'ocells blancs, i el vent en els núvols i el sol i la calor i la llum. I a la sorra, tu, la pell nua i la sal. La veu per sobre les ones, el gest dels teus braços, el somriure en el somni de quietud.

Construeixes ponts a enlloc amb una mirada i una frase perduda. La música t'empeny a viure. El laberint no té final, però tampoc principi ni porta d'entrada. Et dins, camines per arribar al capvespre a aquella platja que només vas conèixer de nit.