Construeixes murs infinits, parets impenetrables, canvies el lloc de l'aigua i del vent. De la boira fas cercles impossibles. I de l'esperança camins esgotadors fins el limit de la soledat.

Has sortit a la nit. Les habitacions circulars queden enrere, en incendis inesperats, entre l'emoció i l'angoixa incolora. Falsos decorats per representar alguna cosa autèntica.

Només si t'acostes el suficient per sentir-te. El teu cos és l'única certesa. Un present, de temps i de plaer. Abans de que es tanquin les portes. Els ascensors descendeixen lentament. Ningú a dins.

Més enllà, sota terra, túnels.