Una vall, una fondalada, el prat hivernal, l'aigua fosca. El fred blanc i en altres llocs la mar en calma. El desig que excedeix els límits, veus d'un cor que tremolen entre notes quasi impossibles. M'acosto a tu, sense saber-ne. En els cims la llum del capvespre, i en la teva pell la meva mirada és naufrag.

Qui és absent? La febre enterboleix el paisatge fins una sincronia de color irreals. Trobaré el camí?

La bellesa.