De cop, la casa és tancada i a tu dins. Les habitacions on ja no entrara ningú, els carrers de dalt, deserts d'ombres. Tems per els paisatges que no veus ara, existeixen sense tu? Dubtes de la realitat de la gent que t'envoltava.

Una simulació, una llarga seqüència d'actes i l'oblit. La mort és un mur en la platja que entra i rodeja el mar, i no pot arribar a tu. La humitat podreix la fusta de les finestres i de les portes i la salobre corroeix els ferros del balcó. Si cridessis, algú existiria per sentir-te? La por és rere. Expectant.