Darrera els primers dies, entre la boira bruta dels restes dels despertar. Escrits en el mateixos fulls publicitaris que llences sense ser-ne conscient.

Després hi ha la culpa. L’expiació obscura i els temples oberts al mar. Catedrals de paraules mudes, i ones. Ruïnes on batega la vida i les cerimònies del sacrifici del cos.

Els poetes han trobat abans les ciutats inverses, el crepuscle dins les venes. La veu de qui estimaven i tenien tan a prop a la seva pròpia pell. Intimes connexions, de cors sagnants, arrencats i que palpiten, encara.