Finals i principis. Herba, la mateixa herba on la por feia créixer monstres ja desconeguts. I que ara esdevé algues profundes, suor i pedra de vaixells enfonsats en el silenci i la obscuritat.

Cabells, llavis, i el somriure que no apareix. El magnetisme desmembrat que en un temps feia girar els planetes. I que ara es nomes brúixoles trencades, agulles sense destí. El dolor d'òrbites el·líptiques, allunyant-se en un moviment descompassat.

No entens lo que comprens d'una forma clara i que els teus ulls enceguen. Fulgors en una nit d'ones arran de les habitacions del amor. Quaderns de la llunyania.