El reflexa de les ones de llum en cossos opacs. La força de l’atracció gravitatòria i la immensitat de la pèrdua. Espai, espais interiors, la distancia infinita fins a arribar a tu. Sents la meva tristesa de nit? Sents el ritme sincopat del desig, dels habitatges que construeixo per a ningú i on visc per hores en una treva d’altres vides? El petit moviment dels braços en el somni, i el destí incert de naus espacials en projectes de reconeixement improbable. Un glop, un coàgul de matèria de dins teu, de paraules i sang i un record esbotzat.

Corres per camins. Fotogrames de l’autisme. La fina línia que dibuixaves en el terra per tornar a casa s’esborra sota la pols i la negació de la pluja. Mentrestant, palpita el terra, sota el sol, i la llum encegadora.