Dies, hores, camines entre les herbes. Altitud i guies, ningú, potser només els anys passats. Anys que t'aboquen a l'únic lloc on tens la certesa d'arribar.

Lent, el camí, el carrer, les voreres tèrboles.
Gel, pedres translúcides a la boca, la fredor penetrant les dents. La suor en el teu rostre. La calor inflant les venes, la sang. I la sal que fa coure els ulls i que perpetua la mirada. Memòria.

Les mans aparten les herbes, ennegrides, llefiscoses. Seran algues que posseiran el vaixell perdut en la tempesta. Un capita enfollit en el malson, i la vacuïtat. Artur Rimbaud, i les bodegues plenes d'esclaus encadenats al naufragi. T.S. Elliot dibuixa en les fustes podrides rèptils amb una tinta negra, espesa, quasi viva.

El llibre es un quadern. Manuscrits d'ordinador.