Notes lentes i solitàries de un piano. Petits acords i una desesperança lleu, aigües superficials. El bosc és una promesa, una creença necessària, un destí. La música te la qualitat liquida de l’amor. I el silenci es el pitjor dolor entre les portes tancades. Papallones en els passadissos dels edificis. Captives en un aire de frases inconnexes i que es repeteixen, lletanies de la derrota i de la voluntat de nova lluita. El servidor que galopa entre els camps, i els ahucs dels llops. Por, i de nou silenci. Pausa, intervals entre el desig.