Els antics déus entre la pluja seca i el desert, els set pecats capitals entre parets de sepulcres i la pell morta, tants llibres en llenguatge xifrat i tants actes de pederàstia. Cremen dins les esglésies els seus darrers acòlits, i la nova generació s’abraça a riqueses gangrenades. Nou poder.
I els déus, inexistents, ploren una tristesa de mars grisos, foscos i infinits, en els ulls de qui va creure alguna vegada.

Venjança. Tornarà el foc. Banderes oblidades.