Petites espurnes de llum, inconnexes, al llarg d’un mes. Cròniques, dietaris prop de l’oblit. Ara es la ràbia, un monstre d’òxid, d’aire banal i de glans corrosius.

Defineixes poema i el paper és en blanc. Fonema. Textos, frases, paraules. El aleteig d’una petita au, que no existeix, al caure del niu.

Els temps verbals i el temps on vivim. El passat es foscor. El present, una matèria impenetrable. Actuar. Destruir. Cerimònies obscenes del diner. La condemna dels esclaus, assistir.

La mort es una metàfora. La vida es transit. L’angoixa es real. L’ansietat, tremolor d’insectes en els marges de l’escrit.