31/7/12


Entrar dins la por. Ser por. Entre les parets colpejades. Els soterranis són foscor, humitat i un transit a alguna cosa desconeguda. Entrar dins un mateix. Minúscules serps penetrant per els porus, sense sentit, ni destí. La música és ancoratges en un espai que tremola i es desfà i es reconstrueix de forma nova i amenaçant. El camí que travessa el bosc, contorns de la nit. Algú xiula.
Les campanes de les esglésies de muntanya han deixat de tocar. Nomes queden runes, restauracions fraudulentes. Rostres apòcrifs. Res. Ningú riu ja.