Lentes hores del treball. El cansament es recargola en figures suspeses en l’aire buit i en l’oblit, en columnes que són soledat, un silenci de culpabilitats desconegudes. Qui mal governa, qui malgasta vides per compte d’altres vides. Parets d’un groc apagat i brut, llums esmorteïdes, infinits corredors, portes a sales, arxius inclassificables de la desmesura i la memòria falsa. Taules sense cadires. Expedients irrecuperables de noms esborrats. Frases indelebles a una tinta invisible. Signes d’altres camins.

I entre la desídia, les finestres barrades i la gent sense ulls, nàufrags que arriben a les illes de sal, a les platges on l’aigua crema la pell i la mirada.