La llum apagada, les paraules prop del trencament. L’escala, la repetició d’esglaons i d’hores sense sentit ni destí. Et queda la música, el somriure, la lleu amistat del capvespre, i la profunditat de l’amor, en pèrdua.

Numeracions de carrers que nomes porten a l’oblit i la desesperança. El presagi d’infermetats. La certesa de la mort. Un ofegament d’ocells en vol, incendiant-se. Una massa d’aigua que no es un mar. Una figura geomètrica i el teu bes.

Res esperes. Res vols. El diluvi i la redempció. La calma d’una tarda i el pes infinitesimal de la teva mirada en mi. El balbuceig del gest quan ets aquí, la dificultat de respirar dins el teu aire.