Les cendres i el vent. La lentitud del paisatge desprès de la desolació. Un arbre nu, i una cançó, que els vençuts repeteixen, caient en la mort.

Les cendres que queden, les nostres. El foc que ha cremat la casa, la vida, les nostres. Sense esperança, nomes en la tendresa, i el desig, i en la ràbia, també.

Cavalls salvatges en horitzons zenitals. Els carrers son tancats per barreres i uniformes. El teu cos es massa lluny, no arribaré a tu. Morir abans, i després, un altre vegada, fins a cent vegades. Els llums s’apaguen automàticament, ja no hi ha aire.